Aviat començen les G Series sobre gel a Andorra, l'unic campionat sobre gel dels pirineus, el dia 22 de Desembre les primeres tandes d'entrenaments, el dia 12 de gener la primera cursa.

He tingut la sort de fer un viatge al Japó i sortir a pescar a les badies de Tokio y Osaka, son conegudes per la presència del llobarro japonès una espècie endèmica de la zona que es coneix per l’agressivitat dels seus atacs als esquers que li llencen els pescadors.

No em podria imaginar la quantitat d’aquests peixos que hi ha a les dues grans badies.
Les sortides son de quatre hores per coincidir amb el màxim moviment de les marees que es quan aquest peixos manifesten la activitat més alta i si pot ser coincidint amb el principi de la nit, per tant es van a buscar al molls del port a les zones on la llum artificial cau sobre l’aigua, grues, pantalans, vaixells mercants amarrats o fondejats, etc.

Mai havia provat aquest tipus de pesca i es senzillament fantàstica molt recomanable per a qualsevol aficionat a la pesca recreativa. L’entorn es molt diferent al que estem acostumats, pescar al costat d’un vaixell portacontenidors en el mateix moment que l’estant carregant (son torns de 24 hores) aprofitant la potent llum de la grua amb els peixos menjant a superfície es senzillament inoblidable

El Suzuki, que és el nom local del llobarro te una picada clara i espectacular però la forma de lluitar i saltar tant agressiva fa que s’escapi en moltes ocasions, fent molt entretinguda la pesca. Es fan servir d’esquers petits minows de poc pes (Baycat de 6,5 grams de Megabass, en el nostre cas el més efectiu) llençant a ran de moll y a ran de casc dels mercants i de sota del recorregut del esquer sortien els Suzukis a menjar.

Cada cop hi ha mes persones i institucions que diuen el que passa realment al mar hi ha des de fa molts anys una sobrexplotació pesquera tolerada per les administracions i el col·lectiu de la pesca professional es completament incapaç de auto controlar-se, segurament perquè la legislació pesquera diu que tot es de tots i això ha portat a una captura desesperada abans que no la faci un altre.
Per qüestions de sostenibilitat del recurs pesquer i energètic cal que es modifiqui la legislació per provocar la gestió del recurs basat en la proximitat al port base i permeten la recuperació amb una captura intel·ligent.
Segurament caldrà un parell d'anys de sacrifici però a partir d’aquí el recurs es mantindrà en el temps.

Aquest es el primer missatge del blog de l’Oriol que pretén ser un punt de debat i reflexió en el complicat mon que vivim els afeccionats a la pesca i la situació dels mars i les espècies que hi intenten viure.