He tingut la sort de fer un viatge al Japó i sortir a pescar a les badies de Tokio y Osaka, son conegudes per la presència del llobarro japonès una espècie endèmica de la zona que es coneix per l’agressivitat dels seus atacs als esquers que li llencen els pescadors.

No em podria imaginar la quantitat d’aquests peixos que hi ha a les dues grans badies.
Les sortides son de quatre hores per coincidir amb el màxim moviment de les marees que es quan aquest peixos manifesten la activitat més alta i si pot ser coincidint amb el principi de la nit, per tant es van a buscar al molls del port a les zones on la llum artificial cau sobre l’aigua, grues, pantalans, vaixells mercants amarrats o fondejats, etc.

Mai havia provat aquest tipus de pesca i es senzillament fantàstica molt recomanable per a qualsevol aficionat a la pesca recreativa. L’entorn es molt diferent al que estem acostumats, pescar al costat d’un vaixell portacontenidors en el mateix moment que l’estant carregant (son torns de 24 hores) aprofitant la potent llum de la grua amb els peixos menjant a superfície es senzillament inoblidable

El Suzuki, que és el nom local del llobarro te una picada clara i espectacular però la forma de lluitar i saltar tant agressiva fa que s’escapi en moltes ocasions, fent molt entretinguda la pesca. Es fan servir d’esquers petits minows de poc pes (Baycat de 6,5 grams de Megabass, en el nostre cas el més efectiu) llençant a ran de moll y a ran de casc dels mercants i de sota del recorregut del esquer sortien els Suzukis a menjar.